La vida té la seva pròpia manera de fer-se entendre. Quan alguna cosa no va bé, sovint es comporta com un nadó, crea tant soroll i molèsties al nostre entorn que ens resultarà impossible no acostar-nos, veure què passa i fer alguna cosa. Amb els nadons ens és relativament fàcil acudir-hi i fer ràpidament el que calgui. Amb la nostra vida, però, sovint i de forma incomprensible ens costa fer alguna cosa per estar millor. 

El dolor, sentiments d’inadequació, tristesa, insatisfacció, cansament, odi, gelos... Moltes vegades quan tenim una molèstia, volem que marxi, com si no anés amb nosaltres i utilitzem diverses estratègies per no escoltar el que la vida ens diu a través d’aquestes sensacions tant molestes: pensem en una solució ràpidament; prenem una pastilla; intentem ignorar-ho esperant que, al cap d’un temps; hagi passat; ens posem de mal humor; culpem els altres del que ens passa; o ens culpem a nosaltres mateixos com si la molèstia fos un càstig, etc. 
 
L’art d’entendre el llenguatge del cos és posar-hi la nostra atenció i permetre que el mateix cos faci el que necessiti. El que la majoria de vegades ens vol dir el cos és que no l’estem deixant fer el que vol o el que necessita per mantenir-se sa.

Aquesta és una de les meves experiències personals:

He fet un article de col·laboració al post de salut i esport "Cuida tu cuerpo". A l'article parlo de la relació entre atenció al cos i benestar. 

El pots llegir aquí: http://www.cuidatucuerpo.es/sesiones-individuales-del-metodo-grinberg-recuperar-tu-atencion-al-cuerpo-como-camino-hacia-estar-bien

Espero que us resulti interessant!