Life little secrets (1)

El llenguatge de la vida

La vida té la seva pròpia manera de fer-se entendre. Quan alguna cosa no va bé, sovint es comporta com un nadó, crea tant soroll i molèsties al nostre entorn que ens resultarà impossible no acostar-nos, veure què passa i fer alguna cosa. Amb els nadons ens és relativament fàcil acudir-hi i fer ràpidament el que calgui. Amb la nostra vida, però, sovint i de forma incomprensible ens costa fer alguna cosa per estar millor. 

El dolor, sentiments d’inadequació, tristesa, insatisfacció, cansament, odi, gelos... Moltes vegades quan tenim una molèstia, volem que marxi, com si no anés amb nosaltres i utilitzem diverses estratègies per no escoltar el que la vida ens diu a través d’aquestes sensacions tant molestes: pensem en una solució ràpidament; prenem una pastilla; intentem ignorar-ho esperant que, al cap d’un temps; hagi passat; ens posem de mal humor; culpem els altres del que ens passa; o ens culpem a nosaltres mateixos com si la molèstia fos un càstig, etc. 
 
L’art d’entendre el llenguatge del cos és posar-hi la nostra atenció i permetre que el mateix cos faci el que necessiti. El que la majoria de vegades ens vol dir el cos és que no l’estem deixant fer el que vol o el que necessita per mantenir-se sa.

Aquesta és una de les meves experiències personals:

Durant un temps tenia un fort dolor a les espatlles, en forma de punxades agudes i sensació de molt de pes. Intentava donar una explicació a aquest dolor dient-me a mi mateix que era degut a treballar moltes hores davant l’ordinador i que portava massa pes a la bossa. Vaig alleugerir la bossa, feia estiraments regularment, em movia més, però el dolor persistia. Quan vaig començar el procés del Mètode Grinberg vaig aprendre a prestar atenció a aquesta molèstia. Sense donar-me’n compte comprimia les espatlles, posant-les dures, creant també rigidesa a la part alta del pit i abaixant el cap i automàticament entrava en un pesat estat d’ànim de preocupació i cansament. El dolor era només part de d’aquesta sensació, però abans de prestar-hi atenció era la única cosa que notava. Feia poc que havia sabut que seria pare per primer cop i degut a aquesta notícia, i tot i l’alegria que també em suposava, em sentia preocupat per saber què passaria en el futur. Un cop vaig experimentar amb atenció tota l’experiència em va costar 2 minuts deixar anar les espatlles i aprendre a tenir la sensació d’excitació i de por sense haver de fer cap tensió. El dolor d’espatlles no ha tornat més. Aquest dolor no era només per la notícia, tot l’esforç a les espatlles ja el feia molt abans i apareixia en diferents intensitats cada cop que hi havia alguna cosa que em despertava inseguretat (cosa que passava bastant sovint, i també molts cops a la feina davant l’ordinador o quan anava pel carrer amb la meva bossa). En no ser-ne conscient només notava el dolor, i ignorava la resta d’esforços que hi participaven, de manera que tampoc podia deixar de fer-ho.  

Per molts dels meus clients és suficient aprendre a prestar atenció al dolor perquè aquest desaparegui. D’altres volen aprofundir més i realitzen processos més llargs que els permet aprendre a diferents nivells d'experiència. Però, en qualsevol cas, en qualsevol procés s'aprèn a posar atenció a allò que està passant i a permetre el moviment que el cos està demanant. Això és el que fa el Mètode Grinberg efectiu, ràpid, simple i interessant.
 
Si vols provar una sessió del Mètode Grinberg, contacta amb mi durant el mes de setembre o reenvia a un amic.